Página 3

Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 – Breda, 1973) va ser dibuixant, pintor i ceramista, però també destacà com a teoritzador del Noucentisme amb la publicació d’articles, conferències, assaigs i crítiques d’art. Si bé no fou un autor prolífic en el món de les lletres, alguns dels seus textos com La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat (1916) i, sobretot, El Nacionalisme de l’Art (1920) esdevindrien programàtics i sempre envoltats de polèmica. Aragay va publicar a Vell i Nou, La Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador amb la voluntat d’infondre els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra. També es dedicà a combatre els artistes de la generació anterior -modernistes, romàntics i acadèmics- i els pintors d’avantguarda -futuristes i cubistes-, cosa que el posicionà com un dels autors més bel·ligerants del Noucentisme. Xavier Castanyer ha recuperat una trentena de textos ‘de combat’ publicats entre 1915 i 1934, que s’ha encarregat d’analitzar i de posar en context en el marc general de l’art català contemporani i del període del Noucentisme en particular. Els articles han estat reproduïts en una segona part del llibre amb l’objectiu de posar l’obra teòrica d’Aragay a l’abast del lector.