Página 5

Aquest petit volum ha nascut de l’interès que la lectura de Qohelet ha despertat des de sempre en el seu autor. Algú molt actual per la seva forma de situar-se davant de la vida i de la mort, sense concessions a una sortida religiosa fàcil, crítica i a la vegada honesta. Membre d’un grup de jueus postexílics interessantíssim, es proposa viure la seva fe sense renunciar a la racionalitat d’un pensament particularment incisiu i demolidor. Ple de sentit de l’humor, cerca una dignitat possible per a la persona humana, que ell sap tan fràgil, tan trencadissa, però dotada d’una particularitat que l’assembla a Déu: estimar i pensar. Saber omplir aquest temps precari de la voluntat de saber, d’arribar al fons de les coses, de trobar-se amb un Déu sempre sorprenent, mai comprensible del tot, vet aquí la proposta que Qohelet fa a l’home i a la dona d’avui, preocupats per uns mateixos interessos o absolutament desinteressats per qualsevol cosa que no sigui allò que ell anomena vanitat. Tal vegada una oportunitat de reflexionar plegats.