Página 100

El contingut dels processos criminals no sols és útil per als historiadors; la llengua antiga també roman colgada en els fulls dels manuscrits. Així doncs, de manera conjunta amb les expressions i característiques dels textos, la celeritat amb què els escrivans havien de prendre nota de les declaracions ha provocat que determinats trets lingüístics afloren a ulls de tothom. A més, a través dels fragments en estil directe, els escrivans intenten reproduir amb exactitud les paraules dels declarants. Aquestes parts ajuden a fer més palesa la riquesa de les transcripcions aportades, ja que ofereixen un testimoni lingüístic de primera mà. En aquest volum presentem dos textos del segle xvi de les localitats riberenques de Sueca i d’Alzira. El més antic està datat l’any 1578 i pertany a la primera localitat citada. A banda de la informació lingüística que aporta, explica com dos hòmens, habitants de la localitat veïna d’Albalat, es desplaçaven a Sueca durant la nit per robar arròs. Els procés descriu com diverses persones se n’adonen i organitzen tot un desplegament per una sèrie de llocs estratègics amb la finalitat d’atrapar els lladres, que, finalment, són detinguts, jutjats i durament sentenciats. A banda d’obligar a pagar les despeses del procés als inculpats, la condemna inclou escarni públic, bandeig i fuetejades. Quant al procés de la ciutat d’Alzira, de 1582, descriu com un jove, Pedro de Mur, duu a terme tot un conjunt de malifetes i accions delictives, que abracen un ampli espectre que va des de situacions burlesques -com ara sollar les anelles d’una porta perquè la gent s’embrute en obrir-la-, fins a accions força perilloses -disparar una escopeta contra la finestra d’una casa habitada.