Página 8

Onofre Espinós Armero (Quart de Poblet, 1962) és doctor en Filologia Catalana (2022) i llicenciat en les especialitats de Filologia Valenciana (1988), Llengua Espanyola (1996) i Literatura Espanyola (1998) per la Universitat de València. Ha dedicat la seua tasca d’investigació fonamentalment a l’estudi de l’hagiografia i el culte a sant Onofre arreu del món, però sobretot a la Corona d’Aragó i, particularment, al País Valencià. El 2021 ja va publicar ‘Anàlisi diatòpica contrastiva entre les versions de la Vida de sant Onofre del Flos Sanctorum de Barcelona (ca. 1496) i de València (1514)’. També ha indagat sobre el caciquisme local i les seues repercussions polítiques i socials de mitjan segle XIX a principis del XX, en obres com El darrer cacic. Una aproximació biogràfica de Juan Bautista Valldecabres Rodrigo, en col·laboració amb Antoni Zaragozà. La Vida de sant Onofre en la tradició manuscrita i impresa (segles XIV-XVI) s’ocupa de l’anàlisi de l’hagiografia dedicada al famós anacoreta copte des que s’introduí a l’Europa occidental en l’alta edat mitjana fins a les manifestacions que adoptà a la Corona d’Aragó entre els segles XIV i XVI. Concretament, s’estudien i s’editen la Vida de sant Onofre del Ms. 13 de la Biblioteca de Catalunya (ca. 1395­1435) i la del postincunable de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (ca. 1501­1510), i s’analitzen les ampliacions textuals en llengua catalana a partir de la versió llatina Vita sancti Onuphrii eremitae, així com el procés de literaturització que va experimentar la versió catalana als segles XV i XVI, sobretot al regne de València.