CAT

‘i ara segur que no somiava, que estava despert i algú deia el meu nom, i era una veu de dona, una veu de dona que a més a més tenia alguna cosa de familiar’ En Jatgeir arriba a Bjørgvin un dia d’estiu a bord de la seva barca, l’Eline, amb la intenció d’amarrar-hi i passar-hi la nit. Fa anys que fa aquests viatges a la gran ciutat de Bjørgvin des de Vaim, la petita localitat on ha viscut tota la vida, però després de pagar un preu exorbitant en una botiga per una agulla de cosir i un rodet de fil, decideix marxar i amarrar a Sund, un poblet de l’illa de Sartor, convençut que allà ningún no l’enganyarà. Mentre dormisqueja a bord de l’Eline, en Jatgeir rep la visita d’una altra Eline, el seu amor de joventut; si en Jatgeir va posar Eline a la seva barca, és per ella. Fa molts anys que no s’han vist, però ella, que acaba de deixar el seu marit, un pescador de Sund, el convenç per tornar amb ell a Vaim. Aquesta és una història d’amors i afectes que s’entrellacen i que van més enllà de la mort. Els protagonistes són uns quants homes immersos en les inèrcies de les seves vides i una dona extraordinàriament decidida. Però Vaim no només ens acosta a l’amor humà, sinó que també traspua amor envers el mar i les barques, i, en definitiva, envers un paisatge i una forma de vida. Vaim és la primera novel·la que Fosse publica després de guanyar el Premi Nobel de Literatura, la primera d’una trilogia sobre aquesta petita localitat costanera fictícia.

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L’arada i l’espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l’exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d’humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l’acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l’alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.