Página 2

Aquesta obra mestra del còmic, publicada l’any 1944, és la continuació d’El secret de l’Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l’entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d’en Tintín, de qui es farà un bon amic.

Tot seguint la pista d’una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d’un vaixell d’una banda de malfactors traficants d’opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l’alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert El 10 de maig de l’any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l’or negre. El desastre bèlic s’estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d’allí van cap a l’Auvergne, a casa d’uns amics, a l’expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel•les, i un cop allí, Hergé s’assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir –periòdic llavors controlat per l’invasor– amb la tasca de crear un suplement infantil a l’estil de Le Petit Vingtième. El 17 d’octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d’or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que en veure’s obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la pàgina, sinó que ara calia retenir-li l’atenció al final de cada línia, pràcticament a cada moment. L’obra es va publicar com un volum, l’any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.

Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja , pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d’Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l’espoliació del indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s’hi va trobar petroli. Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria al llarg de tot un any. Igual que en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l’àlbum fou realitzada el 1945, sortint beneficiada pels progressos que la pràctica i l’experiència d’aquests anys li havien donat a Hergé, el qual ja havia adquirit una gran mestria i domini del llenguatge del relat visual, en el qual les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que ho faci el text.