La vida del Guillem i de la seva família canvia a partir del dia que ell i els seus amics, la Mireia i el Lluís, decideixen donar refugi a un rodamón alemany gran, de cabells blancs i embullats, que es pensa que és Einstein i que ha viatjat en una màquina del temps. A mesura que transcorre la novel·la, unes vegades creurem que és el vell savi i d’altres, que és un pobre boig. En La relativitat d’anomenar-se Albert, l’autora dona veu a les persones grans, a la memòria; elles ens explicaran les seves històries, des de la Guerra Civil i la repressió franquista fins a la visita d’Einstein a Barcelona o la riuada de València. També descobrirem que l’amor no té edat i ens acostarem a les relacions entre els avis i els joves, al respecte i a l’estima. Tot farcit de paradoxes matemàtiques, forats negres i una mica de física pràctica. Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el Premi Mallorca de Narrativa Juvenil 2008.