Fins a l’era digital, les relacions dels catalans amb Llatinoamèrica s’han teixit arran del desplaçament físic. Els viatges, els exilis i les migracions els han dut cap als grans centres de presència catalana, a Cuba, Mèxic i a l’Argentina, però també a ampliar la traça cap a altres països, a Colòmbia o Costa Rica, a Xile o al Brasil. Com a fruit del contacte d’aquests catalans i catalanes amb Llatinoamèrica tenim textos ficcionals i factuals, originals i traduccions, en format de llibre o a la premsa, i en català, castellà i portuguès. Més encara, al segle XXI s’ha accentuat la circulació de textos i teories sense la deslocalització de les persones. Entre els protagonistes de la circulació d’idees entre Catalunya i Llatinoamèrica hi compten noms reconeguts com Santiago Rusiñol, Josep Carner, Agustí Bartra o Josep Pla, però hi continua havent un reguitzell de trajectòries llatinoamericanes per explorar. Aquest llibre analitza la petjada textual dels catalans a Llatinoamèrica i l’impacte de Llatinoamèrica als textos dels catalans durant els segles XIX i XX des de l’òptica del segle XXI.