Petit atles lingüístic de la Vall d’Aran

A través de tres centenars de mapes, aquest atles s’encarrega de representar, sistematitzar, catalogar i analitzar una gran quantitat de qüestions lingüístiques que permeten de distingir els parlars de diferents zones i localitats de la Vall d’Aran, i de conèixer a fons l’occità que s’hi parla. La cartografia va acompanyada de comentaris explicatius on s’exposen en detall totes aquelles variacions, així com l’origen etimològic de les formes i solucions araneses o les correspondències en altres modalitats occitanes, en català, en francès o fins i tot en altres llengües romàniques. Aquest volum és fruit d’una recerca de més d’un quart de segle, que concentra un cúmul d’informacions que provenen d’enquestes dialectològiques dutes a terme en gairebé una vintena de localitats araneses i d’altres materials orals aplegats igualment sobre el terreny. Organitza tota mena de dades que anteriorment havien donat lloc a un centenar ben llarg de publicacions de tot tipus, però sobretot aborda moltes altres qüestions que fins avui només havien estat descrites de manera parcial o incompleta, amb l’objectiu de superar les aportacions precedents de filòlegs com Joan Coromines, Jean Séguy o Antoni Griera i, alhora, de posar la Vall d’Aran al mateix nivell que moltes altres comarques del Principat de Catalunya, que disposen d’estudis de tipus geolingüístic o dialectològic i que, contràriament al nostre cas, estan representades en una obra de referència com l’Atles Lingüístic del Domini Català de Joan Veny i Lídia Pons. La part cartogràfica constitueix el pinyol de l’atles i està formada per divuit seccions, la major part de les quals reflecteixen famílies semàntiques, però aquesta obra també reserva capítols específics a l’anàlisi de la fonètica i la morfosintaxi de l’aranès. Inclou igualment un extens inventari de bibliografia on s’apleguen més de quatre-cents títols i diversos índexs alfabètics de formes i sintagmes destinats a facilitar l’accés a la informació recollida. Aquests índexs sumen més de cinc mil ocurrències, amb termes i estructures utilitzats en occità, català, francès o qualsevol altra llengua romànica, a més de llatí, grec, varietats preromanes o germàniques. En definitiva, aquest atles pot ser útil no només per als que tinguin interès a saber en què consisteixen les particularitats de cada poble de la Vall d’Aran, sinó també per als especialistes, perquè suposa un tombant categòric en l’estudi i el coneixement tant de l’occità parlat en l’actual Catalunya administrativa com del conjunt del gascó.