L’aixecament de Prats de Molló

4 de novembre de 1926, l’Aixecament de Prats de Molló i l’Exèrcit Català

El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria francesa havia avortat un projecte d’invasió del Principat des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir. Hi participaven alguns centenars d’independentistes catalans, i també un grup nodrit d’antifeixistes italians, que comptaven amb uns suports incerts a l’interior de Catalunya, entre els quals hi havia destacats militants de la CNT.

Giovanni Cattini ens explica per primera vegada com va anar la persecució de la diplomàcia espanyola contra els exiliats independentistes dels anys vint.

«El 18 de juliol de 2022 farà un segle que Francesc Macià va fundar Estat Català, la primera organització catalana separatista més o menys reeixida. El partit, amb una vessant paramilitar, va desaparèixer quan va unir-se a altres formacions per fundar ERC el 1931. L’episodi més conegut dels seus nou anys d’existència és l’intent d’envair Catalunya des de França amb un centenar d’homes per promoure una insurrecció popular contra la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria va avortar l’aventura.

Giovanni C. Cattini (1972) és qui més ha estudiat aquest projecte fallit. L’any 2009 va resseguir la implicació d’agents del govern Mussolini en la delació dels propòsits de l’exmilitar a partir del fons Macià de l’ Arxiu Nacional de Catalunya i de la documentació inèdita dels arxius Centrale dello Stato i del Ministero degli Esteri de Roma. L’any següent va publicar la versió italiana.

En començar 2021 l’editorial Rosa dels Vents va presentar Dies que han fet Catalunya , una col·lecció dirigida per Agustí Alcoberro que explica episodis històrics a partir d’efemèrides. Els historiadors responsables dels primers títols han fugit de la mera compilació de dades conegudes i han aprofitat per fer noves aportacions.

És el cas de Cattini a L’aixecament de Prats de Molló. A partir de documents inèdits dels arxius General de la Administración i de l’Histórico Nacional afegeix a la seva aportació prèvia la reconstrucció de la vigilància diplomàtica espanyola a França dels xicots d’ Estat Català. Hi ha dades sorprenents: la policia primoriverista feia escorcolls al nord dels Pirineus amb total despreocupació de les autoritats franceses. Durant anys Roc Boronat va dur la llufa de ser un talp i molts a Estat Català i després a ERC sempre en van desconfiar.

L’historiador assenyala ara noms de possibles infiltrats catalans en els rengles macianistes que s’haurien sumat als delators italians.[…]»

Joan Esculies,

9 de gener, a La Vanguardia es publica una reportatge sobre els Fets de Prats de Molló, on se cita a Giovanni C. Cattini i el seu llibre. PDF adjunt i enllaç: https://www.lavanguardia.com/encatala/20220109/7969580/estat-catala-macia-llibres-literatura-catalana.html

Altres crítiques:

– 8 de gener, a El País es publica un reportatge sobre els Fets de Prats de Molló, on es parla del llibre de Giovanni C. Cattini. PDF adjunt i enllaç: https://cat.elpais.com/cat/2022/01/07/catalunya/1641552292_474861.html

– 25 de desembre, a VilaWeb es publica un article sobre la commemoració dels cents anys del partit fundat per Francesc Macià, es parla dels esdeveniments de Prats de Molló i del llibre de Giovanni C. Cattini: https://www.vilaweb.cat/noticies/estat-catala-cent-anys-del-primer-partit-independentista/

– 23 de desembre, recomanacions de Nadal en català a Qué leer, on figuren De portes endins, L’aixecament de Prats de Molló i Els Catarres X. Enllaç: https://www.que-leer.com/2021/12/23/lletres-nadal/