Fills del món

«Quan no tens un poble a on tornar, d’on ets?»

Una història de maternitat i d’adopció emocionant, que ens fa perdre la por a cercar els nostres orígens.

Quan la Mireia i en Carlus es van decidir, a finals del 1998, a adoptar al Nepal van iniciar una aventura apassionant. Els tràmits burocràtics feixucs, les pors i les incerteses viscudes durant anys van desaparèixer de cop en arribar finalment a l’orfenat de Balmandir per conèixer la Bhagawati i descobrir, a més, que la nena tenia un germà que ja era a Catalunya i una germana més gran, la Dambari, que també era a l’orfenat. La Mireia i el Carlus van fer tot el que era al seu abast -i més- per aconseguir que les dues poguessin quedar-se amb ells, i feliçment així va ser.

Mai és fàcil, però, deixar enrere el teu món i bastir-ne un de nou. Cal perdre la por de cercar els teus propis orígens. I quan les filles ja van ser adolescents, van decidir tornar al poble natal a les muntanyes del Nepal i esbrinar el que hi havia passat anys enrere. Calia mirar al passat amb valentia per construir el futur. Fills del món ens permet fer també aquest viatge amb elles per descobrir la necessitat d’estimar i de deixar-se estimar i, sobretot, per comprendre la força d’una mare per animar a les filles a alçar el vol.

«Quan no tens un poble a on tornar de vacances i veure els teus, d’on ets?», es pregunta Mireia Romero a Fills del món. Sembla una pregunta intranscendent, però no tothom té clares les seves arrels, explica. Les guerres, les morts o els trasbalsos familiars fan que tot el que ens envolta trontolli i a vegades fins i tot ens obliguen a canviar de terra. «He viscut en quinze cases diferents de la meva ciutat i em considero afortunada. L’àvia va canviar de terra per la mort dels seus pares, l’avi va canviar de mare quan la seva es va morir. La mare va canviar de casa en quedar-se sola. I les nostres filles van canviar de país i de família. Van néixer al Nepal i ja fa més de vint anys que són amb nosaltres». La història de la Mireia i del Carlus, de la Bhagawati i de la Dambari, no és només una història de maternitat i d’adopció emocionant, sinó que amb la força de la seva lectura ens obre els ulls i ens convida a reflexionar sobre els nostres propis orígens. Sense por, perquè totes som filles del món, tots som fills del món.