Edificis en moviment

Normalment imaginem les cases, i els edificis en general, com estructures sòlides, destinades a durar per sempre; tendim a oblidar que un dia van ser construïdes i no volem pensar en la seva desaparició tot i que tenim notícia a diari de cases que cauen per diferents causes: abandonament, forces de la natura, però també per demolició o destrucció deliberada, sigui en nom de la renovació urbanística o com a conseqüència de conflictes violents. “En successió s’alcen i cauen les cases (…) Les cases viuen i moren” va escriure T.S. Eliot al seu poema “East Cocker”. Cases que s’alcen i cauen, que viuen i moren, que es construeixen i s’enderroquen, edificis en moviment: aquí tenim el tema de fons d’aquest llibre, tractat des de la perspectiva de la seva representació en diversos mitjans expressius, i, molt especialment, en el cinema, el nou art que va inaugurar, l’any 1895, la producció i difusió d’imatges en moviment, amb una capacitat inèdita fins aleshores de mostrar processos que es desenvolupen en el temps. En el llibre es tenen en compte necessàriament les mutacions substancials en la forma de produir i de consumir les imatges en moviment que han tingut lloc al llarg de més de 12 dècades a partir de la invenció del cinematògraf, les més recents de les quals serien la imparable revolució digital i l’eclosió d’internet, així com la incorporació dels museus i centres d’art contemporani com a llocs d’exhibició de vídeos i instal·lacions audiovisuals realitzats per artistes. “Les cases s’alcen i cauen”, “les cases viuen i moren”: descripció de fets i comparació amb la vida humana. Representació i metàfora. Fent ús de les metàfores associades al fet constructiu, un dels temes del llibre, podem caracteritzar Edificis en moviment com una obra assagística flexible i oberta, construïda a partir de materials fragmentaris de diversa procedència: seqüències de films de ficció o documentals, paràgrafs de contes, novel·les o assajos, sèries fotogràfiques, seqüències de vinyetes de narratives dibuixades, escenes d’obres dramàtiques, peces de vídeo-art o audiovisuals d’instal·lacions artístiques. La construcció i destrucció d’edificis com a motius visuals i argumentals, així com la seva capacitat metafòrica, especialment en les obres narratives de ficció, constitueixen la columna vertebral del llibre. D’altra banda, una mirada atenta al context en què es desenvolupen aquestes experiències viscudes a través dels personatges de ficció, inevitablement situades en un lloc i un temps determinats, ens condueix a considerar aspectes generals que tenen un tractament aprofundit en altres camps del saber: l’arquitectura i l’urbanisme, l’art i la història, la filosofia i la psicologia, l’antropologia i la sociologia.