L’anàlisi de les tres novel·les de Sebastià Juan Arbó (Entre la tierra y el mar, La tempestad i La masia) no és sinó un estudi de relació que presenta mostres de gradació, tant en fets com en personatges; estructura, d’altra... Leer más
L’anàlisi de les tres novel·les de Sebastià Juan Arbó (Entre la tierra y el mar, La tempestad i La masia) no és sinó un estudi de relació que presenta mostres de gradació, tant en fets com en personatges; estructura, d’altra banda, que permet observar connexió, continuïtat, evolució, progressió i regressió en tot aquest segon cicle de novel·les de l’Ebre. L’espai del cicle presenta el contrast entre el tarannà dels habitants del lloc i sovint el conflicte. Els fets, en general, es desenvolupen en un espai molt particular, en l’espai d’Arbó, en les seues Terres de l’Ebre, sobretot, a Sant Carles de la Ràpita, on va nàixer; a la ribera on es mou la pagesia, on hi ha l’horta i el conreu de l’arròs, on s’ubica la masia vora l’Encanyissada; i la mar dels Alfacs, que balla, a vegades, lenta i adormida, i altres, tan brava i violenta com tempestuosa, on dibuixarà la tragèdia en molts capítols i en molts dels personatges. Arbó immortalitza, a partir de la seua influència russa, encapçalada per Dostoievski, la visió agra i desesperada d’un espai molt concret. I ho fa a través d’uns personatges deprimits, amb importants canvis de conducta; amarats d’angoixa, de sentimentalisme, de desassossec, de desesperació i de fatalisme. Al mateix temps, a través de la nostàlgia, del neguit i, sobretot, de la mort, després de situacions límit, contrasta l’evolució psicològica dels seus personatges tant emocionalment com física en l’espai que ocupen.
Leer menos
