Página 33

En aquest llibre s’aborda l’estudi d’una de les metàfores subjacents més potents de la dansa festiva: l’alteritat, un concepte que fa dialogar festivament els uns amb els altres. Des de l’època medieval, a les terres valencianes cristal·litza un conjunt d’imatges d’alteritat simbòlica que s’acomoda en els entremesos, les danses, els espectacles i les representacions de la festa popular. S’hi construeix un relat que ens permet resseguir l’evolució de les interrelacions entre diferents identitats al llarg dels segles. Apareixen, així, els personatges més diversos de l’imaginari col·lectiu en algunes danses i performances de caire corèutic com ara els salvatges, els dimonis, els turcs, els moros, els folls, els reis efímers, els gegants i els nanos, els gitanos, els indis i un llarg etcètera.